Estava cantat: Andreu Subies havia estat l’home clau en la victòria de Luis Rubiales en les elecions a la Federació Espanyola de Futbol i ara se’n va a Madrid amb plens poders. Subies, directe i energètic en la distància curta, se’n va a la RFEF avalat per la reversió que ha aconseguit a la federació catalana, que ha deixat enrere l’asfíxia econòmica i les velles parcel·les de poder i s’ha transformat pràcticament en una empresa pròspera, moderna, que genera recursos i que cobra pels serveis que presta. En set anys, Subies ha regirat com un mitjó la federació, les seves dinàmiques de treball internes i les maneres d’actuar per fer compatibles exigència i consens amb la presa de decisions impopulars.

Subies, que va ser fidel a Villar perquè el va ajudar a reflotar econòmicament la federació catalana, serà justament ara la peça clau per corregir les males dinàmiques internes que van generar les tres dècades de personalisme en la presidència del dirigent basc. A diferència de la federació catalana, a l’espanyola el problema no és econòmic, sinó de parcel·les de poder.

Subies serà un dels poquíssims catalans amb poder en l’esport espanyol. Tota una experiència interessant de seguir quan sorgeixin episodis de divergència propis del context polític actual.