Editorial

L’EDITORIAL

Si el futbol és global, que ho sigui per a tot

Si la LFP presumeix de tenir la millor lliga del món, és lògic que en vulgui treure rendiment comercialitzant-la i promocionant-la com més millor. Serà als Estats Units, com podria ser a la Xina. Al cap i a la fi, els clubs –la patronal– n’obtindran un retorn econòmic que compensarà de molt la pèrdua de taquillatges i abonaments. Resistències atàviques com la del sindicat de jugadors són sobreres en ple segle XXI i un punt immorals amb els salaris que es maneguen.

Ara bé, la LFP no pot ignorar que una lliga de 20 equips, sis o set dels quals acabaran disputant competició europea, satura de manera inhumana un calendari que els partits oficials i els pessebres de seleccions –les federacions també volen fer calaix– acaben de rematar. Els jugadors, per ben pagats que estiguin, també són éssers vius.

L’acord per jugar als Estats Units també posa sobre la taula que ja fa temps que a la LFP –i a alguns clubs– els importa poc l’aficionat que assisteix als estadis. El seu paper cada cop queda més reduït a acolorir la grada i crear una atmosfera propícia a l’equip de casa, perquè ja fa anys que el pes del seu abonament en els ingressos del club es va reduint de manera inexorable i proporcional a l’augment dels ingressos per la venda dels drets d’imatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)