No és rugbi de 15 –l’hegemònic– però que els Dragons Catalans hagin estat el primer equip no anglès que guanya la Challenge Cup de rugbi a 13 en 122 anys, juntament amb l’escenari de la final i l’exhibició de catalanitat desacomplexada que fan l’equip, el club –senyeres, llaços grocs i estelades ahir a Wembley– i el seu president, és digne de parar-hi atenció.

Els Dragons han tastat la glòria només 13 anys després del seu naixement. A banda de l’encert de l’àrea tècnica a l’hora de formar la plantilla i de la seva bona preparació –el Warrington, el rival d’ahir, té vuit títols de la Challenge Cup– l’ànima de l’èxit és el seu president, Bernat Guasch, descendent d’exiliats republicans que es va posar entre cella i cella que Perpinyà no només fos conegut per la USAP, amb la qual manté una forta rivalitat, tot i que no hi ha partits entre ells. A Perpinyà sonen ara dos himnes catalans. Malgrat el tarannà poc compromès amb la causa catalana del seu president actual, la USAP manté L’estaca, mentre que el dels Dragons és, directament, Els segadors, cantat amb la mà al cor pels 10.000 seguidors que aplega al seu estadi davant un equip que llueix una senyera a la seva indumentària. Val més no pensar els improperis que rebria un equip de la Catalunya del sud que fes el mateix.