La millor lliga del món va oferir dissabte un episodi lamentable amb un dels seus equips emblemàtics com a protagonista i perjudicat. Sort que al José Zorrilla no es va lesionar ningú. Aquell partit no s’havia d’haver disputat per preservar l’espectacle i el físic d’uns jugadors que encara estan en pretemporada. Però sembla que, si no és per una tempesta o una nevada descomunal, un partit s’ha de jugar sí o sí.

A Valladolid van fallar amb estrèpit el club local i els mecanismes de control de la lliga. Canviar la gespa d’un estadi a quatre dies del primer partit sembla una temeritat, tot i que l’Espanyol ho va fer amb un marge d’una setmana i la gespa del RCDE Stadium es va comportar bé ahir. Però, si no es pot garantir una qualitat mínima del terreny de joc, hi ha alguna solució abans de la suspensió, com ara demanar jugar al Camp Nou.

A la LFP li correspon l’altra part de la vergonya. És millor actuar a posteriori que no fer-ho, però Javier Tebas, a qui els clubs mantenen perquè els omple de diners i que acaba d’exportar la lliga als EUA, s’hauria d’ocupar més de preservar el valor del seu producte. És fàcil imaginar els directius de Relevent, el nou soci americà de la LFP, amb aquella cara circumspecta de preguntar-se si aquest Tebas és gaire de fiar quan hagin vist les imatges de l’estadi Zorrilla.