Fins aquest estiu, el Barça havia estat presa fàcil dels clubs venedors. En l’últim any i a canvi de desprendre’s de Dembélé i Coutinho, el Dortmund i el Liverpool s’han endut tot solets i amb escreix els 222 milions que el PSG havia deixat per Neymar. Però aquest estiu la tendència ha canviat i el club ha sabut vendre bé, sense debilitar-se i reequilibrant la plantilla.

Com a resultat, el Barça ha tancat el mercat d’estiu amb un petit superàvit, i això sempre és notícia en un equip que gairebé regalava els jugadors que considerava no prioritaris i que es gastava 50 milions de fons propis gairebé cada estiu. Les operacions amb Paulinho, André Gomes, Alcácer, Digne, Yerry Mina, Aleix Vidal i Deulofeu han permès ingressar 5 milions més dels que s’han gastat i, fora de Paulinho, Valverde no els considerava prioritaris. A més, fa tot l’efecte que amb Rabiot i De Jong s’han establert uns vincles prou ferms per pensar que, si no venen al gener, ho faran l’estiu vinent.

Aquesta anàlisi positiva hauria pogut anar en orris si el Barça hagués sucumbit a la temptació del PSG i els 90 milions que oferia per Rakitic. La marxa del croat sí que hauria debilitat el potencial esportiu del Barça. Per sort –i tot fa pensar que per l’actitud de Valverde– va imperar el sentit comú.