Que Javier Tebas va tancar tard l’acord amb Relevent i el va haver d’anunciar precipitadament, cada dia és més constatable. El sindicat de jugadors posa el crit al cel perquè se’n va assabentar pels mitjans de comunicació, els aficionats del Girona continuarien preferint jugar contra el Barça a Montilivi tot i unes ofertes –ara sabem que corregides a l’alça– que fan caure de cul i ara la federació espanyola sembla haver trobat tot d’inconvenients per jugar aquest partit fora del territorio nacional. Justament la RFEF, que s’acaba d’endur la supercopa a Tànger pels mateixos motius –econòmics, és clar– pels quals Tebas ha firmat l’acord per 15 anys amb els socis nord-americans. I sobre tot el tema encara plana l’ombra del CSD.

Hi ha prou elements per pensar que Tebas ha negociat bé amb els de fora i ha ignorat de manera negligent els de casa seva, com si fos l’inspirador intel·lectual d’un nou Pla Marshall i cregués que enterrant amb milions el futbol hispànic tothom calla i assent. El resultat no és aquest sinó tot el contrari: tots els protagonistes del xou han entès que aquí hi ha diners i tots tiben fort reclamant la part del negoci i les contrapartides que creuen que els corresponen. Saben, això sí, que a tots els convé que el Girona-Barça es jugui als Estats Units.