Si l’edat és proporcional al rendiment esportiu, hi ha futbolistes que deuen ser com el vi o com Benjamin Button. Hi ha un gran nombre de jugadors a LaLiga a qui molts donen per retirats quan encara no han penjat les botes i que, abans de fer-ho, tornen a ressorgir com el fènix.

Als 37 anys Joaquín Sánchez es va convertir en l’heroi del Benito Villamarín en l’últim derbi sevillà (amb tot el que això comporta a Sevilla). La temporada passada va fer una autèntica exhibició a Montilivi, on va demostrar que la velocitat i la classe segueixen sent un dels seus punts forts. I només es va perdre tres partits en tota la temporada.

Segurament el cas més destacat és el del jugador del Puerto de Santa María, però no és l’únic. Sense anar més lluny, quan Cristhian Stuani va signar pel Girona el curs passat no se’l considerava un davanter referent que pogués assumir el pes ofensiu de l’equip. La seva resposta va ser millorar els seus registres a l’Espanyol amb 21 gols i fer callar moltes boques.

Als 31 anys, José Luis Morales s’ha convertit en indiscutible referència per al Llevant de Paco López. Ha fet tres gols en tres partits però no s’ha convertit en un jugador vistós sinó que es manté allunyat dels focus mediàtics. Això es reserva per als més joves.

Ells i d’altres representen l’eterna joventut que molts voldrien abans de marxar a la Xina o als Estats Units, on acaben retirant-se.

Ells i d’altres tenen corda i futbol per a estona.