Editorial

L’EDITORIAL

Quan Serena Williams és un mal exemple

Ningú nega que la trajectòria esportiva de Serena Williams és la més brillant d’una tennista professional en tota la història i que també ha hagut de superar grans dificultats personals, com la mort d’una germana o la relació amb el seu pare. Ara bé, el que va fer dissabte en la final de l’obert dels Estats Units va contra tots els valors que l’esport en general i el tennis femení en particular diu que defensen. Acusar en la final l’àrbitre de masclista quan la teva rival també és una dona i quan és precisament el tennis un dels pocs esports –si no l’únic– en què hi ha una certa igualtat de premis econòmics entre els homes i les dones, és una mostra d’impotència que va ser injusta sobretot per a Naomi Osaka, que va ser xiulada pels seguidors més enfervorits de Serena després de conquerir el seu primer Grand Slam. La tennista nord-americana va perdre els papers en un moment concret del partit, després que el seu entrenador, Patrick Mouratoglou, li donés instruccions, una acció prohibida en un Grand Slam. L’àrbitre va aplicar el reglament, i a partir de llavors tot el que va fer la tennista nord-americana és l’exemple de com no comportar-se en una competició esportiva: trencar la raqueta, insultar l’àrbitre i tirar-li el públic a sobre. Williams hauria de demanar excuses.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)