Fa entre una setmana i deu dies el Barça era un equip que estava a punt de batre un rècord de victòries seguides en l’arrencada que té més de 50 anys, el joc del Madrid era la sublimació del guardiolisme posada al servei de la quarta Champions consecutiva, i Pablo Machín tenia un peu a fora del Sevilla després d’haver perdut 0-2 contra el Getafe. No cal repetir aquí quins han estat els resultats posteriors del Barça, el Madrid i el Sevilla.

Que aquesta ciclotímia hagi afectat tres equips dels grans hauria de motivar una reflexió que arraconi el simplisme. La derrota a Butarque té l’avantatge de fer obrir els ulls als qui diumenge parlaven del VAR. Al setembre, els equips top continuen en pretemporada i voreja el ridícul treure conclusions categòriques –ja s’ha arribat a dir que els nous fitxatges del Barça no serveixen– en funció del signe positiu o advers d’un o dos resultats de tardor. A les barres de bar s’hi sent alguna reflexió més sòlida.

Ara bé, la necessitat d’un període més gran de temps per incrementar la solidesa i el valor col·lectiu del Barça no ha de ser un impediment perquè Valverde –que ja va sortir d’Anoeta “una mica preocupat”– maniobri per revertir la fragilitat al darrere i garantir que durant la fase de creixement ensopegades com les últimes no es repetiran.