Alemanya tornarà a ser el centre d’interès futbolístic el 2024. La UEFA ja ha triat, i els teutons organitzaran l’Eurocopa d’aquell any. La decisió de la UEFA és més que encertada, sobretot perquè l’altra candidata era Turquia, país en què la inestabilitat política ha estat notícia els darrers anys.

La designació d’Alemanya s’ha basat en tres puntals. En primer lloc, perquè “els deu estadis de l’oferta ofereixen una infraestructura existent de bon nivell”. Certament, el mundial 2006 va permetre a la Bundesliga comptar amb escenaris immillorables, així com els clubs alemanys van ser pioners en la utilització dels estadis per maximitzar l’experiència dels aficionats. Els estadis de la Bundesliga, per exemple, van ser dels primers a fer negoci amb les localitats VIP. En segon lloc, les seus estan relativament a prop per desplaçar el volum d’aficionats d’un esdeveniment com aquest. Les comunicacions a Alemanya són, sens dubte, molt millors que a l’Orient Mitjà.

Però hi ha un tercer aspecte que, des del meu punt de vista, és clau: s’ha prioritzat la sostenibilitat de la candidatura. És a dir, ja no val usar els media events per aconseguir recursos per fer grans inversions econòmiques que, potser, no es podran amortitzar mai. Per una banda, Turquia havia de remodelar tres estadis, totalment o parcial. De l’altra, tothom sap que els grans esdeveniments han estat còmplices del blanqueig de determinats governs autoritaris (xinès, rus o qatarià), que amb els diners que arriben per abrillantar el país intenten teixir estratègies de diplomàcia pública per reposicionar-se en el tauler d’escacs global.

També a Erdogan, en la seva carrera autoritària, un esdeveniment com aquest li aniria com l’anell al dit. Més ara, que sembla que els fluxos turístics han rebrotat cap a Orient i enguany ja s’ha notat amb la descongestió de les costes mediterrànies. La FIFA ha estat còmplice amb l’autòcrata Putin, com ho serà el 2022 amb la dictadura de Qatar. El COI va permetre a la Xina tenir una finestra d’influència immillorable amb els Jocs del 2008. La UEFA, per molts cercles de poder obscurs que abraci, ha de ser més seriosa en el context actual. Sobretot, perquè el règim d’Erdogan és indirectament proporcional als valors democràtics que molts països de la Unió diuen defensar.