A Cristhian Stuani li han de fer un monument a la plaça Catalunya de Girona. Des que va arribar l’estiu passat, no ha fet més que fer callar boques als 31 anys. L’uruguaià és més de mig equip i el vuitanta per cent dels gols del conjunt català aquesta temporada porten la seva firma, amb vuit dianes en vuit partits –en aquest punt de la temporada passada havia sucat tres vegades–. Però tot i aquests números de pitxitxi, no és suficient. Amb Stuani el Girona no en fa prou per revertir una situació complicada en la qual ha sumat dos punts dels últims dotze possibles.

Per molt que el davanter de Tala estigui millorant (encara més) les xifres de campanyes anteriors, hi ha altres noms que no estan apareixent i se’ls troba a faltar. Portu, sense anar més lluny. El seu soci la temporada passada, amb qui havia format una de les parelles atacants més letals, encara no ha marcat, ni se l’ha vist meravellar com abans del seu fitxatge frustrat pel Sevilla.

Salvaguardar la porteria és una altra assignatura pendent. El Girona no deixa la porteria a zero des de la tercera jornada i a això hi hem de sumar els continus canvis de sistema, sense que Eusebio acabi de trobar la tecla. Tot i això, no es pot retreure al tècnic de La Seca que no busqui alternatives o que no aposti per jugadors que la temporada passada van passar sense pena ni glòria.

L’aturada per seleccions arriba com aigua al desert per a un equip que està divagant i que ha de retrobar la identitat.