Editorial

L’EDITORIAL

Obligacions i realisme en l’Eurolliga

El Barça inicia avui a Moscou l’Eurolliga de bàsquet 2018/19. Els 25 milions de pressupost de la secció pesen molt en l’exigència de superar les infaustes dues últimes temporades, però no poden convertir-se en una llosa ni en l’únic paràmetre d’anàlisi. Perquè venir de tan avall (38 per cent de victòries en els dos últims anys) pesa i perquè la plantilla està feta a partir de la de la temporada passada. Un disseny pensat per atacar el títol probablement implicaria altres noms, cosa que no vol dir que amb els jugadors que té, Pesic no ho pugui fer bé. En aquest sentit el tècnic serbi és novament qui la toca més bé quan diu que l’objectiu –compartit pel club– és acabar la fase regular entre els vuit millors i jugar els quarts. Amb el Madrid, el CSKA i el Fenerbahçe en una altra òrbita i una competició que no para de créixer de nivell en la seva classe mitjana, ser al Top-8 és un objectiu raonable, un xic ambiciós i també obligatori. El Barça no es pot permetre menys i, avui, aspirar a més segurament no és prou realista.

Després de 31 anys, la màxima competició del bàsquet europeu no es podrà seguir en la llengua del país. Es dirà que tot l’esport professional va cap a les televisions de pagament, però és igualment cert que amb un país ben finançat algunes coses podrien ser diferents.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)