Menotti va dir una vegada que quan li parlaven de 4-4-2, 3-4-3, 4-2-3-1 o 3-4-2-1 li semblava que li recitaven la guia telefònica; per ell no és important el sistema sinó la intencionalitat en el joc.

A la vida, i al futbol, tenim tendència a la taxonomia, a classificar-ho tot, els sistemes de joc ens ajuden a situar els entrenadors en una idea, pensem que si un juga amb quatre a darrere i tres al davant és més ofensiu que el que ho fa amb tres centrals, dos carrils i un punta, però la realitat ens desmenteix, els sistemes no són més que una manera de situar els jugadors al camp perquè s’hi sentin còmodes i a partir d’aquí controlar les diferents fases del joc.

Al Girona, Eusebio ha realitzat molts canvis de sistema, canvis que són la representació factual del seu dilema entre com li agradaria jugar i com ho pot fer. Aquest grup es va pensar al voltant d’una idea que es pot matisar però difícilment es pot canviar, potser ara ja és el moment d’acomodar l’equip i treballar des d’un punt de partida conegut. Els canvis fan posar nerviós a tothom, i també als jugadors; per això val més introduir els matisos des de la calma d’un sistema fix, des d’un telèfon que ens sabem de memòria amb prefix 3 i número 4-2-1.