Avui fa sis dies Àlex Granell i Marta Corredera van ser distingits per la Federació Catalana de Futbol com els millors de la temporada 2017/2018 en la Gala de les Estrelles del Futbol Català. L’Àlex i la Marta, a més de ser grans esportistes, són molt bona gent. Cap dels dos ha tingut el camí fàcil. L’Àlex sap perfectament el que és guanyar-se el sou rodant pels camps de totes les categories del futbol de casa nostra. Considerada des de fa anys com una de les millors futbolistes de l’Estat, la Marta és una professional que viu el dia a dia i que gaudeix del seu l’esport. Però malauradament quan deixi el futbol no viurà del que ha guanyat. La Marta viu ara del que guanya ara. L’equiparació salarial en el futbol femení envers el masculí és molt lluny d’assolir-se.

Els nois i noies del nostre país que somiïn jugar a futbol quan siguin grans haurien de emmirallar-se amb gent com l’Àlex i la Marta. Futbolistes humils, treballadors i bones persones. Ells formen part de la elit real del futbol. Quan la federació catalana es va posar en contacte amb ells per comunicar-los oficialment que amb els vots dels federats, clubs i jurat havien estat mereixedors del guardó van expressar una gran alegria i orgull pel fet d’obtenir aquest reconeixement. El guardó és una recompensa a la feina diària, a l’esforç, als companys de vestidor, als tècnics, als dirigents i als seus respectius entorns. Els premis individuals en el futbol són premis col·lectius.

L’Àlex i la Marta no necessiten que ningú els digui com de difícil és guanyar-se la vida. Ho saben i ho viuen dia a dia al seu voltant. Són apassionats del futbol i n’han gaudit per tot arreu. Un a Olot, Cadis o Girona. L’altra a Barcelona, Madrid o Londres. Sempre pensant en el futbol i amb un somriure que empelta a la gent del seu voltant. Son agraïts, sincers i professionals.

No vull deixar de reconèixer la resta d’estrelles del nostre futbol: Sergio González, Rubi, Carles Aleñá, Maria Llompart, Xavier Estrada, Alexia Putellas, Jonathan Soriano, Mariano, Cristina Bautet, Berta Velasco, Marc Tolrà i Javi Rodríguez. Tots ells han picat molta pedra per poder ser on són en aquests moments. En un país futboler com el nostre ha de ser un orgull que et considerin “el millor”. S’ho mereixen.