L’exmilitar i polític de l’extrema dreta del Brasil Jair Bolsonaro és el favorit per guanyar la segona volta de les eleccions del Brasil i esdevenir el proper president del país. Les seves idees inclouen –perquè ho ha dit explícitament en entrevistes al seu país i a fora– un odi gens dissimulat als homosexuals i col·lectius LGTB i comentaris racistes contra alguns dels pobles indígenes que encara hi ha al país. Per acabar-ho d’adobar s’ha envoltat de militars que van participar en les dictadures del país als anys setanta i vuitanta i que encara justifiquen la tortura com a mètode per lluitar contra la violència. De fet, aquesta és la seva gran arma electoral. Segons ell, la violència, els robatoris i els assassinats s’acabaran quan apliqui un programa que alguns ja sospiten que pot incloure esquadrons de la mort, com en els vells temps.

Però Bolsonaro, batejat acuradament com el Donald Trump sud-americà, no està sol en la seva marxa triomfal cap al Palácio do Planalto. Ha trobat o ha sabut fer-ho el suport dels grans futbolistes del país, començant per Neymar seguint per Gabriel Jesús i Lucas Moura i acabant per vertaderes llegendes, com ara Cafú, Rivaldo o Ronaldinho. Malgrat el seu origen humil, les grans estrelles s’han afegit amb entusiasme a l’onada a favor de Bolsonaro i a la seva promesa de pau. “Per un Brasil millor, desig de pau, seguretat i algú que ens torni l’alegria. Vaig escollir viure al Brasil i vull un Brasil millor per a tots”, va escriure Ronaldinho a les xarxes socials quan Bolsonaro va guanyar la primera volta. Ho va fer amb el número 17 a l’esquena, en referència al número electoral que identificava el polític. Rivaldo va anar més enllà i va comparar el triomf del polític ultradretà en la primera volta amb l’“alegria del nostre poble quan vam guanyar el mundial del 2002”.

Els missatges racistes i homòfobs, doncs, no passen factura al candidat, que en la campanya electoral no ha donat pistes sobre el seu programa per lluitar contra l’atur o per millorar les polítiques de salut, educació i habitatge. En les enquestes continua llançat cap a la victòria tot i que també ha parlat de relaxar el control d’armes, de la tortura com a mètode contra els criminals i fins i tot s’ha mostrat favorable a la pena de mort. Del futur ministre d’Economia, Paulo Guedes, se sap que és un liberal dels de tota la vida. De fet, la borsa del país puja a mesura que s’acosta la data electoral. Venen retallades i ajustaments i els que rebran seran els més desafavorits, però cap dels grans futbolistes –que cobren milions i milions de dòlars cada any– s’adona, sap, s’atreveix o ha estudiat prou per advertir del que passarà quan Bolsonaro arribi al poder. Probablement el caràcter nacional i fins i tot religiós que Bolsonaro ha donat a la seva campanya ha facilitat que ídols com Neymar s’hagin afegit a la seva batalla no només per la presidència sinó contra el Partit dels Treballadors, que aspira a recuperar el poder sota el guiatge del poc conegut Fernando Haddad.

La posició de les grans figures del futbol brasiler contrasta sobretot amb la imatge d’un dels jugadors més emblemàtics del país als anys vuitanta, Sócrates, l’home que es va implicar directament perquè el futbol lluités contra la dictadura dins el moviment diretas já. El germà de Sócrates, l’exfutbolista Raí, ha advertit del perill per a la democràcia que suposa Bolsonaro, que lògicament té el suport absolut de Donald Trump. De fet, els americans ja van donar suport al cop d’estat del 1964 que va donar pas a més de 20 anys de dictadura.