La selecció espanyola femenina d’hoquei sobre patins juga avui a Portugal el minut i 45 segons de l’últim partit de l’europeu, contra Portugal, que van quedar pendents el 13 d’octubre quan el pas de l’huracà Leslie va impedir que s’acabés el matx. Espanya guanyava 2-3 i en feia prou amb un empat per ser campiona en un torneig que es disputava en el sistema de lligueta. Les circumstàncies van fer que el partit no es pogués acabar l’endemà, com hauria marcat el sentit comú, i el comitè europeu no va trobar cap altra solució que la que ens trobem ara. Ahir el president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, en una entrevista a Efe, va fer una demostració de tot el que no hauria de fer un dirigent esportiu. L’home que va preguntar un dia a Ramon Basiana amb quin passaport havia anat a Roma, va tornar a mostrar tota la seva prepotència: “Si hem vingut aquí és perquè no ens enviessin la copa per correu” o “això ha acabat així perquè es pensaven que no vindríem”. Paniagua no s’adona que amb tot això està embrutant el seu esport? Si els papers estiguessin invertits, què li semblaria a Paniagua que des de Portugal diguessin el que diu ell? I si fos Espanya la que anés perdent, no reclamaria el dret a jugar el que resta de partit per intentar ser campió?