En l’entrevista al mànager general del Barça, Pep Segura, queda prou clar que el Barça és conscient que Ousmane Dembélé té alguna cosa diferent: desequilibri a partir del driblatge i joc amb les dues cames, sobretot. De jugadors així no en sobren. Segura admet obertament tant la singularitat de l’extrem francès com les dificultats d’adaptació i de compromís amb el nivell de professionalitat que exigeix el Barça. Qualsevol temptació de posar-lo en el mercat –que no es desprèn per res de l’entrevista– seria un error de grans proporcions.

A Dembélé l’han de cuidar i, cuidantlo, fer-li entendre que ell també hi ha de posar de la seva part una exigència de disciplina personal en tot el que fa. Ja es veu quan un jugador pot aportar un extra, i el francès ho pot fer. Sense saltar-se cap codi disciplinari, el repte és aconseguir que l’extrem francès se senti prou acompanyat per madurar ràpidament. Perquè desterri les intermitències. Perquè, sent un atacant, quan l’equip perd la pilota sigui el primer que defensa. Si es mentalitza que té nivell Barça –que en té–, i s’aplica en la feina col·lectiva, seduirà Valverde i la resta vindrà sol, també la integració al grup. Amb només 21 anys té una carrera llarguíssima per marcar molts gols i celebrar-los abraçat pels seus companys.