El president de la UEFA i el de l’associació de clubs han calmat el vesper assegurant que descarten una macrocompetició europea de clubs que desbordaria l’actual Champions i que posaria en risc la presència dels grans clubs en les lligues estatals, sobretot les que tenen més participants, és a dir, la LFP la primera.

Ceferin i Agnelli diuen el que toca dir ara, però aquesta gran lliga europea és el futur i s’acabarà implantant, tant si la UEFA col·labora com si s’hi gira d’esquenes. El pes dels milions que valdran els drets d’imatge decantarà la balança, sobretot si es manté el context d’alça inacabable de pressupostos per l’embogida inflació del mercat de jugadors. Les lligues estatals hauran d’assumir la realitat i recollir com més compensacions millor. És possible, però, que ho veiem abans en el bàsquet que en el futbol, un esport que, per magnitud, tradició i antiguitat, ja genera un volum de recursos considerable i està en mans de les estructures de poder de sempre.

De moment la UEFA es pot sentir satisfeta de com li està funcionant la Lliga de les Nacions. Ha posat ordre en unes finestres abans plenes d’amistosos inútils que només servien per tornar jugadors lesionats, els partits tenen una coherència perquè enfronten seleccions de nivells similars i ha fet algun calé.