Editorial

L’EDITORIAL

Alonso, pilot de referència i símbol espanyol

Fernando Alonso disputarà el que ha anunciat que és el seu últim gran premi de F-1. Deixarà la disciplina amb dos títols, 32 victòries (només cinc pilots en tenen més) i 312 GP, a 12 del rècord de Rubens Barrichello, després de 17 anys en actiu.

L’asturià és un dels pilots sense els quals no s’expliquen les dues últimes dècades. Podria tenir un parell de títols més amb tota naturalitat –el 2010 i el 2012 se li van escapar en l’última cursa– però això no el fa ni millor pilot ni pitjor. I serà per sempre el rival que va fer baixar del tron el malaurat Michael Schumacher. Plega amb la sensació que encara és un potencial guanyador, però als 37 anys i sense mecànica competitiva des de fa temps, caldria verificar-ho.

Per ser campió no es pot ser bonàs. L’última excepció és Nico Rosberg, que quan va tenir el títol va fugir per cames de la F-1. Però Alonso no és el dimoni, com sovint se l’ha volgut presentar. És un pilot espanyol fantàstic, sense cap voluntat de protagonisme fora dels circuits, que ha vist impotent com l’acumulació de victòries el portava a ser segrestat per un maniqueisme mediàtic (si és espanyol és bo i els altres són dolents) que el va veure com un personatge ideal per embolicar-lo amb la bandera, explicar si anava al lavabo un o dos cops al dia i, de passada, fer-hi negoci.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)