Clàudia Pina (Montcada i Reixac, 2001) és el nom del dia. Dos gols seus van donar el títol mundial sub-17 a l’equip de la federació espanyola. No era l’única catalana de la selecció espanyola, on compartia vestidor amb una altra titular blaugrana, Jana Fernández, i Ainhoa Marín (Espanyol), que es va lesionar abans de la final. Talent format a Catalunya –Pina va passar del Montcada a l’Espanyol i d’aquí al Barça– que no hauria de marxar.

Perquè massa sovint trobem jugadores que marxen abans d’hora. Laia Aleixandri és l’últim cas sonat. Sense perspectives de tenir lloc en el primer equip del Barça, la central va marxar un any enrere a l’Atlético –el gran rival de les blaugrana en la lliga– i ja és titular.

L’objectiu de tots els primers equips del Barça és guanyar totes les competicions. Però haver traslladat al primer equip femení el model del primer equip d’homes ha tingut com a conseqüència inevitable que jugadores del planter amb aspiració com a mínim d’intentar fer-se valer en el primer equip hagin vist les portes tancades. S’ha de poder valorar si tenen nivell, però sense oportunitats es fa difícil. I Pina, la més jove a debutar amb el primer equip (lliga i Champions), capaç de fer 100 gols en 20 partits quan era infantil i millor jugadora del mundial sub-17, n’hauria de tenir.