Editorial

L’EDITORIAL

Més que un (controvertit) president

Tot president deixa empremta, i si es manté en el càrrec 22 anys i té el caràcter de Josep Lluís Núñez, en deixa per dècades. Núñez va canviar el Barça en tants aspectes que no caben en aquest text: va arribar a un club econòmicament feble i esportivament mediocre i el va passar a gestionar com Núñez y Navarro en les finances i segons la seva intuïció en l’àrea esportiva. Va dotar-lo d’un patrimoni mai no vist –si el club no és una SA potser és per ell–, va fitxar galàctics i va tenir la vista (o la sort) d’aferrar-se a Cruyff per guanyar unes eleccions i que l’holandès fos el tècnic que canviaria la història perdedora del Barça i la del futbol en general des de la banqueta blaugrana.

A l’ombra de l’alcalde Porcioles, Núñez havia forjat sobre la petita constructora del seu sogre un imperi que també ha deixat petja –i discutible– en l’urbanisme de Barcelona. Va ser elegit president en una campanya en què el fi va justificar els mitjans –retirada d’adversaris, associació amb Casaus...–. Ruptura amb Cruyff a banda, va acabar els seus dies de president veient antibarcelonistes en tots aquells que no pensaven com ell. Tot, després de 22 anys en què el Barça va deixar d’actuar com a vehicle d’expressió de la identitat catalana. Proper al PP, el seu antagonisme amb el coetani Jordi Pujol va ser llegendari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.