Les tres derrotes consecutives han portat la incertesa i els dubtes sobre el rendiment futur de l’Espanyol a mitjà termini. La setmana arriba carregada amb l’aperitiu de l’eliminatòria del Cadis, avui, i el plat fort del derbi de dissabte. La visita del Barça encara queda lluny i ara l’Espanyol necessita rebaixar el conat de crisi passant als vuitens de final. Rubi i els seus jugadors es troben davant el primer caixa o faixa de la temporada. L’inici dolç de la lliga i l’aterratge sobtat en les darreres setmanes fan tremolar gran part de l’entorn. La vulgaritat de la desfeta contra el Getafe s’ha de veure com un error puntual. Aquest equip ha demostrat que donava per a molt i que sap competir a un bon nivell. Uns resultats puntuals no poden esborrar la bona feina feta. Son més els indicatius positius que els negatius i ara, en temps de dubtes i estretors, és quan es veuen els veritables líders. És l’hora dels valents i de no arronsar-se. El Cadis serà una bona pedra de toc per foragitar les pors i demostrar que aquesta plantilla no s’ha oblidat de jugar. Mereix respecte. Només ha fallat de manera estrepitosa en un mal partit. En la resta ha competit de manera rotunda i això l’ha situat en una sisena posició disputat un terç de la lliga. Tot això no és casualitat. Els elogis de fa alguns dies no es poden convertir ara en crítiques destructives. Cal calma i visió de futur però executar amb valentia algunes decisions que poden ser de difícil digestió. Rubi ja ha posat fil a l’agulla per recuperar les bones sensacions.