Que abans del derbi Espanyol-Barça només es pugui parlar de futbol és una notícia magnífica. Tant se val que el Barça tingui set punts més. Els blanc-i-blaus tenen per fi arguments més enllà del valor afegit de la rauxa producte de la rivalitat ancestral. Rubi i Valverde es van trobar ahir breument per recuperar la tradicional foto de la vigília. Podrien haver anat a dinar plegats i haurien estat parlant en el mateix idioma futbolístic hores i hores, cadascú amb els seus matisos per adaptar-se a la plantilla que té i a la disparitat d’objectius, però amb una línia argumental segurament compartida.

La porta de la sorpresa no es tanca mai del tot, però res fa preveure que l’Espanyol apliqui contra el Barça un futbol que surti de la seva ortodòxia. No ho necessita. Per fi, pot plantejar un derbi jugant a futbol. Dit això, l’equip de Rubi no arriba al derbi en el millor moment. Tres derrotes seguides en la lliga i les angúnies que va passar per eliminar el Cadis en la copa dibuixen un quadre que el calendari de final d’any –contra el Barça i el Betis a casa i visita al Wanda– converteix en inquietant. Avui tindrà a davant el Barça. És el líder de la lliga, però un líder que només suma dos de cada tres punts possibles i al qual li ha costat tres mesos i 12 jornades tornar a tancar un partit de lliga sense encaixar gols.