Editorial

L’EDITORIAL

Murillo, un central sense hipoteques

Donem per bo que la secretaria tècnica del Barça l’encerta amb Jeison Murillo i que l’internacional colombià és un central tan de rendiment immediat com es va prometre de Vermaelen però sense la fragilitat física del belga. Sobre el paper, l’operació és correcta. El Barça ha trobat un central jove però amb minuts en alta competició, aquell tipus de jugador pel qual normalment cal pagar un traspàs considerable i fitxar-lo per més temps del que es voldria. No és el cas. Murillo ve cedit pel València (al seu torn, el té cedit per l’Inter) per dos milions i només fins a final de temporada –no juga perquè no s’entén amb Marcelino–, de manera que el Barça no hipoteca ni la planificació esportiva, ni l’econòmica, ni la seva posició a l’hora de sortir al mercat l’estiu vinent en busca de l’objectiu de futur, l’holandès De Ligt.

La pregunta de si calia anar al mercat té resposta afirmativa. Que faltava un central era una obvietat –a banda de Vermaelen, la lesió d’Umtiti és important i de mal pronòstic– i pensar en el Barça B és d’una ingenuïtat clamorosa. Que al filial hi ha molt talent no es discuteix, però creure que aquests joves estan preparats per a la responsabilitat d’un partit d’alta exigència és no enfocar bé la qüestió. Per què no ho estan és una altra reflexió que cal fer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.