Opinió

Alejandro, el zero a la dreta

Triar un personatge de l’any no és senzill però sovint s’ha de fer i, què carai, n’hi ha per triar i remenar. Aquesta vegada ens decantem per un repressor de la vella escola –imagineu-vos-el en blanc i negre– i que comença a treure el cap com a líder a Catalunya del neofranquisme de Casado i Abascal. L’homenot en qüestió –i que em perdoni Josep Pla–és l’amic Alejandro Fernández, nou president del PP català i ben conegut a Tarragona per les seves gestes a l’Ajuntament. La principal havia de ser, és clar, fer de mitjancer entre el consistori i el seu amic Mariano Rajoy perquè els Jocs Mediterranis tinguessin lloc, sí o sí, el 2017. Doncs premi. Van ser el 2018. Un cop confirmada la seva incompetència –no només seva, tot s’ha de dir–, els votants populars l’han escollit, és clar, com a líder del partit a Catalunya. Almenys García Albiol tindrà un successor de la seva alçada, no física sinó intel·lectual.

Fernández, que va entrar al Parlament en les eleccions del 21-D per quatre vots mal comptats, és un defensor acèrrim del llegat d’Aznar i considera Tabàrnia la regió autèntica de l’Espanya del Nord-est. Després del seu fracàs personal a Tarragona i de deixar la ciutat amb el cul a l’aire, va fer un discurs meravellós al Parlament: “Espanya no és caspa. Espanya és meravellosa.” Tot en castellà, és clar.

Com a aliat de Casado prega cada dia perquè l’aliança amb Vox sigui una realitat ben aviat a Andalusia i després a Catalunya, on ha dit tantes vegades la màgica xifra del 155 que ha perdut el compte. Com a responsable del partit ha escollit un candidat a l’Ajuntament de Barcelona, el senyor Josep Bou –quantes tardes de glòria que ens donarà–, que nega la seva major: “Estem farts que es digui que Espanya és cutre.” Si voleu que no es digui això, aparteu-vos del camí, vosaltres els primers. No cal dir que amb Fernández com a líder del PP català les enquestes ja el situen com a partit extraparlamentari.

La seva ploranera perquè algun trinxeraire li va pintar el cotxe seria objecte de solidaritat sincera si no fos perquè ell també és un dels responsables que a Catalunya (a la seva Espanya superdemocràtica) hi hagi presos polítics acusats d’uns delictes que a la resta d’Europa fan més riure que el nombre d’entrades venudes en els seus Jocs. Va ser ell qui es va riure de Junqueras des de la tribuna del Parlament quan calculava i treballava per posar-lo a la garjola.

No cal adjectivar alguns polítics o persones d’altres professions. Simplement les seves accions, paraules i males companyies els delaten. Fernández va per la vida pensant que Espanya encara viu en el Segle d’Or, que posseeix terres a ultramar, que Felip VI és tan gran com Carles V i que el català és una llengua rural que no mereix ser escoltada a la resta de l’Estat. El seu partit –ni tan sols s’atreveix a matisar-ho– demana la il·legalització de moviments socials sencers i l’ocupació de la Generalitat eternament per part del govern espanyol. Fins i tot Enric Juliana s’ha escandalitzat.

Per això, amic Fernández, mereixes ser el pilota d’or de la política espanyola –tot i que de moment portes 0 gols– i penjar-te una medalla de platí per pujar al podi en el PP més ultra de la història del règim a Catalunya i Espanya. Et van pintar el cotxe, sí, però has passat un Nadal feliç a casa teva mentre els teus antics companys al Parlament –ara hostatges– estaven en una cel·la. Sense judici. Com si hagués tornat la teva estimada Inquisició, un altre gran invent espanyol, per cert.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)