Editorial

L’EDITORIAL

Robert Martínez, un català amb prestigi global

El mundial de futbol ha estat el gran esdeveniment esportiu del 2018 i Bèlgica, l’equip que més va superar les expectatives. La selecció dels flamencs i els valons, la de l’estat que ha acollit la majoria d’exiliats polítics catalans, la dirigeix Robert Martínez, un català de Balaguer que va marxar de casa als 16 anys per jugar i que després es va convertir en entrenador.

Robert Martínez té en el seu currículum haver estat l’entrenador capaç de convèncer la rància Anglaterra, inventora d’un futbol que durant més d’un segle no es va moure de l’estereotip ancestral de la pilota llarga i la pilota a l’olla, que el joc de posició i de combinació era una fórmula vàlida, també en la Premier. Va ser el pioner, el que ha obert les portes a altres tècnics, alguns de catalans, que al segle passat hauria estat impossible que dirigissin equips anglesos.

En l’extensa entrevista que publiquem avui, el seleccionador belga reflexiona sobre les claus de l’èxit de Bèlgica, i parla de la seva evolució professional, des de la incomprensió en els seus primers anys a Anglaterra fins als moments gloriosos de l’estiu passat a Rússia. Amb una qüestió de fons sempre present: com garantir la necessària adaptabilitat a les circumstàncies, al rival, sense perdre l’essència d’un estil de futbol que ens és prou familiar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.