En la derrota del Barça al Ciutat de València hi ha pocs actors que no mereixin reprovació. Qui menys és Valverde. El tècnic va proposar una amplíssima rotació per als primers 90 minuts d’un partit de 180 que permet fer cau i net en l’intermedi. S’assumia que el preu podia ser un mal resultat per la falta d’ofici i ritme d’alguns dels titulars contra el Llevant, però l’actitud competitiva hauria de quedar fora de discussió, i no va ser així. El propòsit per a la tornada és remuntar, però no a qualsevol preu. Si el pla inicial de Valverde era fer rotació amb set jugadors a l’anada i tres a la tornada, el 2-1 no l’hauria de fer canviar. I si el Barça passa a quarts, les pobres prestacions dels titulars de dijous tampoc haurien de fer variar el plantejament, passi el que passi.

Tots els jugadors van quedar retratats en un moment o altre, però entre el caràcter d’Arturo Vidal per corregir errades pròpies i alienes o la reacció de Murillo –en evidència en el segon gol i a nivell decent en la segona meitat–, i la falta d’esma d’altres a partir d’errors menys transcendents –Coutinho és assenyalat però ni de bon tros va ser l’únic– hi ha massa distància. També va quedar refermat que els jugadors amb més talent del Barça B –que juguen a segona B– no estan, lògicament, preparats per a aquesta exigència competitiva.