Sempre defensem i reclamem per a tothom la lliure expressió del seu pensament polític. Primer demòcrates, emparem la llibertat de Javier Tebas de donar suport explícit a un partit antidemocràtic com Vox. Tampoc sorprèn el que diu, venint d’un exmilitant d’un partit feixista com Fuerza Nueva, a qui el PP li devia semblar tou.

Ara bé, ser lliure no significa que l’opinió no tingui conseqüències. LaLiga no és de Tebas, és dels clubs que la formen, cinc dels quals són catalans. I l’autoproclama ultra del dirigent aragonès no pot deixar impàvids els clubs que se sentin compromesos amb els drets humans que repudia Vox, un partit que vol segregar part de l’espècie humana i que aplaudeix amb les orelles ràtzies policials com les d’ahir contra alcaldes i contra dissidents polítics pacífics.

Els clubs de la LFP han estat sempre molt còmodes a l’ombra de Tebas, que –omplint-se de manera generosa les butxaques– ha anat renovant mandats a còpia d’incrementar constantment els ingressos pels drets d’imatge. Els clubs sempre han mirat cap a una altra banda, una posició ara indefensable, perquè inhibir-se és ser còmplice del totalitarisme, del feixisme, de la indignitat. Hi deu haver desenes de gestors capaços de garantir els resultats de Tebas, però amb més humanitat.