Si el resultat del Girona-Barça és previsible, el discurs futbolístic d’uns i altres a la gespa sí que va constituir una sorpresa. El Girona li va prendre la pilota al Barça amb valentia, per primer cop sense acomplexament, ni tan sols després d’un error impropi de centrals de primera que va costar el gol de Semedo. Els usos i costums del Girona –el segon millor equip en les primeres meitats–, fets miques. Però que Ter Stegen fos el millor blaugrana a la mitja part ja denota que el Barça havia obtingut molt de molt poc en uns primers 45 minuts que no va controlar.

Faltava saber si el Barça posaria les dues marxes més que li faltaven o si, per contra, amb un gol matiner, anava fent esperant que el desgast del rival propiciés que el talent sentenciés el partit. Així va ser, però queda el dubte de si sempre serà així i si validar l’èxit mitjançant els resultats i no mitjançant el joc és un plantejament acceptable per al Barça. Més que res, perquè per frenar l’orgullós Girona va necessitar l’expulsió rigorosa de Bernardo, que entrés Arthur i que el rival es rendís.

Messi, el de sempre, va marcar en un dels pocs camps on encara no ho havia fet i el Barça manté les diferències amb l’Atlético. Aquest curs, en poques victòries el Barça haurà fet tan poc per guanyar. Però ho va fer. És la diferència.