Ens hem fet grans, potser no tant com caldria, però grans al cap i a la fi. Competim amb equips enormes i ens enfrontem al millor de tots els temps, i, sí, el xiulem, potser a contracor, però si cal defensar els nostres, al millor també se’l pot xiular. Els nostres sempre competeixen i a cada disputa ens confirmen que no va ser cap error apostar per aquest club forjat al Narcís Sala o a Vilatenim i que avui empata al Wanda i al Camp Nou.

La nostra identitat no depèn de tercers, l’hem forjat des de baix; un eslògan en aparença buit, una vaga apel·lació a l’orgull és el que ens defineix. Ens explica una manera de jugar desacomplexada, modesta i atrevida que ens permet competir mirant als ulls a qualsevol. Si ens mantenim a primera, serem incòmodes per a alguns equips, però no som aquí per ser simpàtics, hi som per quedar-nos-hi, i si ens ho creiem i acompanyem l’equip quan ens necessiti, ens hi estarem anys, serà llavors quan ens farem grans, i quan ets gran ja no importa el que diguin de tu.

Repetim-ho amb el Madrid, a Ipurua, contra l’Osca i els cops que faci falta, traiem l’orgull de nou, cap partit és sobrer i la sort està a favor dels que s’hi atreveixen. Hem arribat aquí per quedar-nos-hi.