Treure del focus mediàtic la incertesa sobre l’ocupant de la banqueta del Barça és un dels grans objectius de tota junta directiva. Com amb De Jong, un debat menys, una tranquil·litat més per poder planificar. Deixant de banda la proximitat o llunyania del joc del Barça amb el model idealitzat d’un passat encara proper, saber el futur del tècnic al febrer és la millor solució, tant si és per continuar com si hagués estat per renunciar a l’any opcional que ara s’ha convertit en garantit. Aclareix escenaris i rols i evita unes quantes preguntes en cada compareixença de Valverde, que podran destinar-se a parlar de l’estat de l’equip. Luis Enrique va anunciar el seu futur a principis de març i Guardiola, a finals d’abril. Però, en tots dos casos, la decisió era marxar. Valverde ha estat més oportú.

Anunciar ara aquest acord ha de ser per força fruit d’una sensació de sintonia entre Valverde i la junta, i entre Valverde i els jugadors que tallen el bacallà en la plantilla. I aquesta percepció de confort ha de ser mútua. Perquè, si no fos així, no s’entendria l’extensió de l’acord quan el resultadisme encara no ha exercit cap influx en la valoració de la temporada. Al febrer, tot està per guanyar, però tot està per perdre, i l’exposició als resultats de què és víctima tot entrenador no minva pel fet de tenir un any garantit més o menys. I com més pressupost, estrelles, palmarès i història té un equip, l’exposició als resultats creix exponencialment.