Editorial

L’EDITORIAL

Acarnissats amb Rosell

Sandro Rosell no necessita més defensors que els seus advocats, que a més són molt bons. Però, malgrat tot, l’expresident del Barça afronta avui un judici per dos presumptes delictes econòmics després d’haver-se passat 642 dies en presó preventiva –una dada que per si mateixa fa feredat–, un temps rècord per a aquest tipus de delictes que no ha pogut escurçar ni oferint una fiança també rècord, de 35 milions. Tot per una suposada estafa entre privats, dels quals el presumpte perjudicat no reclama res perquè hi va sortir guanyant diners.

L’enumeració de casos de corrupció –alguns per imports que multipliquen per molt la imputació que es fa a Rosell– no cabria en aquest espai, però val la pena recordar que cap encausat pels casos Gürtel, Botín, Matas, el PP valencià, Urdangarin, Bankia... ha estat tractat amb la severitat que el sistema judicial espanyol ha aplicat a Rosell, tot i que la immensa majoria o bé ocupaven càrrec públic, traficaven amb diner públic o se l’embutxacaven. I tots tenien tants mitjans per fugir com l’expresident blaugrana.

Els judicis de Rosell i dels presos polítics no tenen res a veure; però, a banda d’un tracte similar pel que fa a l’ús de la presó provisional, hi ha algun altre paral·lelisme inevitable més enllà del fet que tots siguin catalans (que tampoc sembla casualitat). El cas de l’expresident del Barça també sembla de consum intern, perquè el relat que serveix per acusar-lo no troba encaix fora de l’Estat espanyol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)