Editorial

L’EDITORIAL

Futbol, país i dignitat

En uns mesos tan greus i rellevants històricament com els que ens toca viure, és cabdal aprofitar qualsevol oportunitat que se’ns presenta per solemnitzar els esdeveniments que ens identifiquen com a país. Pel que fa a l’esport, concretament al futbol, a la supercopa de Catalunya d’ahir a Sabadell s’hi afegirà, el dia 25 a Girona, el Catalunya-Veneçuela, en data FIFA.

Dignificar la supercopa com a referència competitiva de màxim nivell és un objectiu que s’ha d’anar encarrilant a poc a poc. No és fàcil per com d’atapeïts estan els calendaris. La d’ahir és la quarta final que s’ha pogut disputar des de la primera edició (2012) però el pas endavant és inqüestionable. El Girona va portar a la Nova Creu Alta un equip de primer nivell, amb tots els puntals i mínima presència del filial, i en va sortir amb el seu primer títol. El Barça no va fer el mateix perquè Valverde, a diferència d’Eusebio, ha de tenir l’equip activat i fresc per disputar dos partits cada setmana, amb la fase decisiva de la Champions tocant les hores. Però un cop al terreny de joc a ningú se li va arronsar la cama i, més enllà d’un marcador esquifit, hi va haver un bon nivell de competitivitat.

La capacitat de convocatòria d’aficionats –la Nova Creu Alta es va omplir, tot i l’horari– i que fos el president Quim Torra qui entregués el trofeu al campió constitueixen la pota popular i la institucional al més alt nivell d’un torneig que no s’ha de permetre que decaigui mai més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)