Nou mesos després que Zinedine Zidane deixés plantat Florentino Pérez dient que no tenia clara la manera de continuar guanyant, el francès ha vist la llum. La trucada del club ha estat suficient per fer renéixer aquest particular amor que es mantenia latent. No cal ser un linx per entendre que aquest és un matrimoni que convenia a Florentino i que convindrà a Zidane, amb el pagament previ d’un salari descomunal i l’atorgament previ d’uns poders per refer la plantilla que abans li havien estat negats. Ara és el ferro roent al qual s’arrapa el president blanc per silenciar els que l’assenyalen com a culpable del triplet d’aquesta temporada.

Després d’uns anys marcats per entrenadors de conciliació al vestidor, i amb un cicle acabat, s’esperava que el Madrid optés per un perfil oposat i fitxés un radical com Mourinho. Si no ha estat així és perquè els resultats avalen més Zidane que el portuguès i perquè el poder absolut que reclamava Mourinho era incompatible amb l’autoritat que Pérez es reserva per a ell mateix.

En la seva presentació Zidane va desplegar un argumentari molt prim tot i parlar durant gairebé 40 minuts. No respon a una decisió racional tornar a caure als braços de qui fa nou mesos que has repudiat, i fer-ho per amor. Com també és una anormalitat que s’incorpori ara, amb només onze jornades de lliga per disputar que poden desembocar en una classificació per a la Champions com a únic mèrit. I després, a fer neteja.