La intenció del Barça, sobretot de Josep Maria Bartomeu, de potenciar gradualment les seves seccions femenines abans de les eleccions del 2021 tindrà continuïtat amb el bàsquet, un cop l’equip de futbol ja està consolidat a l’elit europea, més enllà que les últimes lligues se li hagin escapat. Lògicament, portar un equip femení de bàsquet professional a curt o mitjà termini a la Lliga Femenina tindrà conseqüències, no sé si dir-ne fins i tot danys col·laterals. Tots recordem encara les tres temporades sensacionals que va fer l’UB-Barça entre el 2002 i el 2005 –dos títols de lliga i una final– amb Laia Palau, Elena Tornikidou, Kedra Holland, Erika de Souza i Marta Fernández entre altres. Però allò, tot i el color blaugrana de les samarretes, no era el Barça. Es tractava d’un acord de patrocini entre el FC Barcelona i el Club Bàsquet Femení Universitari de Barcelona que es trencaria el 2007 i que acabaria amb el descens administratiu de l’equip.

El Barça, de fet, ja té ara un acord similar amb el CB Sant Feliu, equip que juga a la Lliga Femenina 2 –cinquè quan falten dos partits–. El club, amb tot, no té cap intenció de jugar aquesta carta. Quan el Barça toni a l’elit com un equip professional ho farà amb un equip cent per cent propi, com el de futbol, i no pas amb la intenció de ser un figurant més en la màxima categoria, sinó amb l’objectiu de lluitar pels títols i anar al mercat a buscar les millors jugadors que trobi amb un pressupost, i això ho dic jo, que serà un dels més alts de la categoria. Per una banda, la notícia del Barça competint al màxim nivell en bàsquet femení serà una alegria per als seus aficionats i per als seguidors del bàsquet en general, però probablement l’Spar Citylift Girona, i ja no diguem el Cadí i el Sant Adrià –si es manté–, tindran un competidor de primera magnitud en el mercat de jugadores, tant d’àmbit català com internacional.

També és cert que una aposta com aquesta no es farà si no va acompanyada d’una mesurada operació de màrqueting, de la qual es beneficiaria no només el mateix Barça, sinó també la Lliga Femenina i tots els equips que hi siguin. De fet, el somni humit de la federació espanyola seria que el Real Madrid també volgués fes una cosa semblant, però a Florentino ni li agrada el bàsquet ni li interessa l’esport femení, i encara menys ara que ha d’arreglar el problema del futbol.

Per fer realitat un Barça a la Lliga Femenina probablement també caldrà resoldre tot l’enrenou de l’Espai Barça, la remodelació del Palau Blaugrana i la creació d’un petit Palau al costat per a 2.000 aficionats. Si malgrat totes les dificultats Bartomeu i el seu delfí, Jordi Cardoner, se’n surten i aconsegueixen crear una segona secció femenina professional que arreli, lògicament el pas següent serà allargar l’aposta i fer-ne en els altres esports en què el club ja té seccions professionals (handbol, futbol sala i hoquei sobre patins). En molts d’aquests casos, l’aparició d’un gegant a Catalunya amb gran capacitat econòmica podria provocar l’alteració de l’ordre natural esportiu d’aquests esports en els últims anys. Només cal recordar que el Voltregà d’hoquei sobre patins és l’actual campió d’Europa i que ha assolit els seus últims triomfs amb uns mitjans que estan a anys llum d’allò que consideraríem tots plegats un esport professional.