Són les 15 h del dilluns 25 de març, avui fa tot just una setmana. Rebo un missatge que diu “Acabo d’aterrar”. Respiro.

Gerard Piqué ja és a casa. És hora d’anar a la ciutat esportiva Joan Gamper per recollir els estris necessaris per jugar un partit de futbol i enfilar via cap a Girona. Prop de les 17 h arriba a Montilivi, on un cotxe rau per desplaçar-lo a l’hotel on descansa la selecció. Arriba a la seva habitació, on es troba el jove Riqui Puig. Primer somriure i primera conya. A partir d’aquest moment, Piqué ja és en el seu ambient i pren el lideratge de la selecció. “On és l’habitació del Marc [Bartra]«” L’acompanyo. S’abraça amb el seu amic.

Són les 18 h. És el moment de berenar i fer la xerrada prepartit. Aprofita per saludar a qui no s’ha trobat encara pels passadissos i fot un mos. Passem a una sala on Gerard López, el seleccionador nacional de Catalunya, canta l’onze inicial i la distribució i les funcions de cadascú. Piqué és clau en la sortida de la pilota. Serà a l’eix de la defensa al costat, de nou, de l’excompany Marc Bartra.

Un cop acabada la xerrada, alguns dels jugadors tornen a l’habitació, altres són al vestíbul de l’hotel, on els esperen amics i familiars. Al centre del menjador, una taula amb Piqué, Bartra, Bojan, Riqui Puig i un servidor. Piqué lidera la conversa. Té discurs, històries per explicar i gràcia. Molta gràcia. Bartra sap que Piqué no exagera ni s’inventa relats, Bojan fa cara d’incredulitat i Riqui Puig somriu. Gerard Piqué és un personatge únic. No té temps per portar a terme totes les idees que pensa, el cap li bull. És a tot arreu i a tot arreu hi fot cullerada. Parlem del Barça, de la selecció espanyola, de la catalana, dels seus negocis, del futur i dels viatges amb els amics. És pura energia.

Anem cap a l’estadi. Ja és el centre d’atenció. Tothom el mira, tothom el vol tocar, tothom es vol fer una foto amb ell. És sens dubte el jugador català més mediàtic de la història. Ho sap i ho gestiona a la seva manera. Com pot i com vol.

Al vestidor, però, és un més. Escalfament i darreres indicacions del seleccionador. Gerard López insisteix que Gerard Piqué lideri des del darrere el joc de la selecció. Piqué escolta i assent. Abans de sortir al camp, una relliscada el fa caure al vestidor. Els que encara hi són, després de comprovar que no s’ha fet mal, riuen. Tots menys un, que no s’atreveix a fer-ho.

Al camp dirigeix, mana i demostra per què és considerat un dels millors centrals del món. Al minut 30, Sergio Garcia, el capità, deixa el terreny de joc i cedeix protocol·làriament la capitania a Gerard Piqué. Ja amb el braçal posat es permet el luxe de voler xutar una falta directa a prop de l’àrea. Granell i Aleix Vidal li ho deixen fer. Saben que és el líder i que la pot convertir en gol. Al travesser!

Molts canvis a la mitja part. El seleccionador decideix que Piqué surti del camp al minut 50 i que entri Riqui Puig. Es produeix la gran ovació de la nit. Gerard Piqué abandona el terreny de joc com el que és: l’escollit.

Bromes, una bona dutxa i un sentit comiat dels companys i de més d’un amic. Un toc de Botafumeiro de Carner i cap a casa. Abans, una nova exhibició a la zona mixta. Gerard Piqué està en una edat i en una situació on difícilment l’enganxaran. Ho vam veure dijous a La Resistencia. Viu la vida, la gaudeix i fa feliç a molta gent. El Barça necessita Piqué, Catalunya també.