El manual del president del Madrid en una temporada desastrosa com aquesta –de vacances des del març– inclouria algun anunci de fitxatge com més mediàtic i més car millor. Però aquesta vegada s’ha hagut de reprimir. Ja fitxarà, ja, que ningú s’enganyi. Però haver canviat Solari per Zidane tan aviat té aquestes coses. El francès no li va dir que sí fins que el president Pérez va jurar sobre la Bíblia i la Constitució Espanyola (sobretot aquesta) que tindria mans lliures per refer l’equip.

Quina joguina li quedava per presumir, doncs, al megalòman president blanc? La tantes vegades anunciada reconstrucció del Bernabéu per convertir-lo en el seu mausoleu en vida. No content amb el dens trànsit de negocis i influències entre polítics i empresaris que hi ha a la llotja, el seu objectiu declarat és convertir-lo en el millor estadi del món. I si costa l’equivalent a més de mig pressupost anual, es demana un crèdit convenientment apuntalat pel sector bancari. Pilotada i endavant, que, quan un forma part del nucli i l’essència d’Espanya, se sent fort i valent per afrontar qualsevol repte.

Si a qualsevol president del Barça se li acudís demanar un crèdit de 575 milions d’euros per actualitzar el Camp Nou hauria de sortir de l’estadi en globus. Però, com diu Cayo Lara, s’ha d’impedir que Catalunya se’n vagi de l’Estat perquè, si fos independent, d’on sortirien les misses per mantenir el ritme de vida, públic i privat, de l’anacrònic Estat espanyol?