Tiger Woods és un dels grans de l’esport en general i del golf en particular. Des d’ahir ho és una mica més. La seva victòria en el Masters d’Augusta del 2019 serà un dels grans moments esportius d’aquest any, sense cap mena de dubte. Tiger va guanyar catorze títols en els grans tornejos –Masters, obert britànic, obert dels Estats Units i PGA– entre el 1997 i el 2008, però a partir de l’any 2009 va entrar en una espiral de problemes personals –addicció a l’alcohol i el sexe– i físics –lesió a l’espatlla– que el van portar a l’infern, tant personal com esportiu. Va debutar com a professional amb 20 anys, amb 21 ja va guanyar el seu primer gran torneig. Ara amb 43 anys, Tiger s’ha retrobat amb el golf i amb els èxits. Feia 11 anys que no guanyava un torneig dels grans –obert dels Estats Units del 2008– i 14 anys que no ho feia allà on el món el va descobrir, el Masters. Ha estat capaç de superar tots els problemes i retrobar-se amb l’esport que l’apassiona i tornar a tastar la glòria. Veure ahir l’emoció de Tiger en el green del forat 18 quan es va consumar la seva victòria en el Masters i més tard, quan li van posar la jaqueta verda per cinquena vegada, és d’aquelles coses que no s’obliden. Tiger ha tornat. Ja no és cap jove, però 43 anys no és una edat per estar pensant a deixar el golf. La història ens en dona molts i molts exemples. L’esport, i el golf, estan d’enhorabona pel retorn de qui va ser el número 1 del món durant molts anys i que és un dels millors de la història.