L’Espanyol s’arromanga

La renovació d’Adrià Pedrosa per l’Espanyol és un signe que el club planifica en el bon sentit. En coherència amb la continuïtat d’un tècnic que aposta clarament pel planter, amb el pes que han tingut els jugadors formats a la casa (41 per cent dels minuts jugats) i d’una disponibilitat pressupostària que serà incerta fins gairebé el tancament del mercat –de passar les tres prèvies d’Europa League a no fer-ho hi van tres milions d’euros–, l’Espanyol s’ha d’assegurar els seus joves més preuats i la columna vertebral del curs tot just acabat. I això inclou Pedrosa, però també Marc Roca, Hermoso, Melendo, Darder, Dídac Vilà, David López, Diego López o Borja Iglesias.

Aquest curs, Rubi ha apostat pel planter per força, perquè les lesions i els escassos reforços a l’hivern no li han deixat alternativa. Però les pròpies conviccions del tècnic ja el fan mirar d’inici al planter, i el de l’Espanyol té producte per oferir. En tot cas, el recurs als jugadors formats a casa podria haver estat tan sols un mètode de supervivència i al capdavall s’ha convertit en un camí d’èxit que ha superat les previsions.

Rubi ha entomat el repte d’afrontar l’Europa League mantenint una plantilla en línia de l’actual però amb algun reforç ben escollit que el doti de més fons d’armari. Que el segon golejador, rere Borja Iglesias, hagi estat Darder amb quatre gols és una dada que ha de motivar una profunda reflexió al voltant de si Wu Lei i Facundo Ferreyra aportaran prou pólvora.