Opinió

La gran oportunitat, en el pitjor moment

La vida a vegades és una merda. Robert Moreno (Barcelona, 1977) ha estat escollit nou seleccionador espanyol de futbol. El moment, professionalment parlant, més desitjat o somiat per molts, li ha arribat a Robert com a conseqüència d’una desgràcia personal de Luis Enrique, cap i amic. Tot i això, la Federació Espanyola hauria pogut contractar un altre seleccionador que hagués mantingut l’equip de Luis Enrique, també hauria pogut contractar un altre seleccionador que hagués portat el seu propi equip i considerar que amb la renúncia de Luis Enrique hi anava implícita la del seu equip. Però no ha estat així. La Federació Espanyola ha considerat que el millor per substituir l’entrenador asturià és Robert Moreno.

S’ha escrit i s’ha parlat molt aquests dies de Robert Moreno. Majoritàriament amb força desconeixement. Jo el conec personalment. Treballador, apassionat del futbol, discret..., es troba a gust en un segon pla. Tot i això, no s’amaga i si, com ara, ha de fer un pas endavant, el fa. Cal recordar que Robert Moreno s’ha fet conegut perquè ha acompanyat Luis Enrique en la seva aventura a les banquetes, però en Robert no va néixer futbolísticament la temporada 2008/09, quan es va incorporar a l’equip tècnic del Barça B.

Robert Moreno fa molts anys que pica pedra en el món del futbol. Un futbol generalment amagat o ignorat pels grans focus mediàtics. El futbol formatiu i l’amateur només són notícia quan hi ha una mala notícia. Mentrestant, centenars d’entrenadors i entrenadores i milers de jugadors i jugadores viuen el futbol amb la mateixa passió i dedicació que molts professionals. Una de les persones clau en la trajectòria esportiva de Robert Moreno és Luis Lainz, periodista, entrenador i membre, durant 14 temporades, de la secretaria tècnica de can Barça. Lainz va voler incorporar Moreno a l’equip de scoutings del primer equip en l’època de Rijkaard. Txiki Begiristain hi va donar l’OK, però la coincidència amb la moció de censura contra Laporta ho va impossibilitar. No va ser fins a la incorporació de Guardiola al primer equip i l’arribada de Luis Enrique al Barça B que es va materialitzar.

Però si Luis Lainz no li hagués proposat a Txiki, i més tard a Alexanco, que incorporés un jove talentós, treballador i apassionat, potser ara Robert Moreno seguiria sent entrenador de la Damm o potser hauria trobat un director esportiu atrevit que li hauria ofert un equip de tercera divisió o, fins i tot, de segona B. Amb el pas del temps i amb el suport de molts valents, potser s’hauria assegut en una banqueta de primera divisió. Sembla un conte, però hi ha contes que, a vegades, es fan realitat. Robert Moreno va compartir curs d’entrenador la temporada 2001/02 amb Rubi, Manolo Márquez, Miquel Olmo, Òscar Perarnau, Albert Roca, Jordi Roura i l’esmentat Luis Lainz, entre altres. Una generació de grans entrenadors que en més o menys mesura han destacat en aquest món tan descarnat.

Ara Moreno és on és i no ha de demanar perdó per ser el seleccionador espanyol. Només ha de treballar com sap fer-ho i amb la dedicació amb què ho ha fet tota la vida. Els resultats generalment són una conseqüència de la feina i el talent de tot l’equip: jugadors i tècnics. Si alguna cosa no li faltarà a la selecció espanyola és el treball i el talent del seu màxim responsable. Sort, Robert! I tota la força i els ànims del món, Lucho!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)