Durant l’estiu el Barça ha creuat els dits perquè Ousmane Dembélé fos el fitxatge de l’any, no tant perquè deixés enrere la reiteració de lesions sinó –una cosa porta l’altra– per una millora ostensible en la seva actitud professional, per l’adquisició d’uns hàbits responsables. El creixement de l’entorn francès de la plantilla, amb l’arribada d’Antoine Griezmann, s’apuntava com a argument de suport.

Hi havia ganes de confiar en “el mosquit” perquè de jugadors a Europa amb el seu domini del driblatge, del desequilibri partint de parat, n’hi ha un o dos més. Tota l’esperança desmuntada el primer dia... Si es confirma que a San Mamés va notar molèsties i no només no en va informar sinó que va aprofitar els dos dies de festa per passar-se vuit hores en un avió bo i sabent que Suárez s’havia lesionat, la reprovació serà obligatòria.

Amb Dembélé la tàctica de la pastanaga no ha tingut l’efecte desitjat. Mitja dotzena de lesions musculars són massa per passar-li per alt la falta de disciplina personal a un jugador que, precisament per aquesta raó, hauria d’extremar les mesures d’autoprotecció. Vermaelen, l’altre físic de vidre amb passat recent en el club, tenia el comportament professional exigible. Costa ser categòric i qualificar d’incorregible un jugador encara molt jove (22 anys) però Dembélé ha fet mèrits per rebre un ultimàtum. El problema és que, si no hi respon positivament, ja és tard perquè surti en aquest mercat d’estiu.