Opinió

Hi ha molta feina per fer

Divendres, vaig conèixer personalment a Víctor Font. Va ser en un sopar informal al restaurant Els Tres Porquets. Exactament al reservat que Marc Cuenca té a tocar del seu local. El sopar el van organitzar dos amics del Víctor que, alhora, també ho són meus. Com tot el que passa al voltant d’una taula amb bona teca, bon vi i bona gent, la trobada va ser molt agradable. Vam parlar del Barça, de Messi, de Qatar, de Xavi... Durant el sopar, em vaig qüestionar si tots els bons propòsits es podran dur a terme. S’han de tenir la voluntat, els pebrots i els vots suficients per canviar algunes sinergies establertes. Això sí, si Víctor Font té tant encert i bon gust amb el futbol com a l’hora de triar el vi (Ferrer Bobet del 2015 del celler Vinyes Velles), els socis que el votin poden estar tranquils. Jo no voto.

Gerard Piqué ens va recordar, dissabte, que una de les accions que haurà de dur a terme el proper president del Barça és gestionar la relació amb el vestidor del primer equip. És imprescindible buscar l’equilibri entre la independència del grup i la relació amb el gestors del club. Això només ho pot revertir algú que n’hagi format part i que, des de la distància, pugui adonar-se dels despropòsits que s’han creat.

La crítica velada de Piqué a determinada premsa per la seva connivència amb el poder ens ha de fer reflexionar com a col·lectiu i, alhora, ser bel·ligerants amb aquestes pràctiques. També les del “tot és fantàstic” dels jugadors quan la piloteta entra i es guanyen títols. La premsa i la societat tenim l’obligació de qüestionar-ho tot i de fiscalitzar les accions dels qui manen. És la nostra feina i el nostre deure. I els qui manen no només són als despatxos, també n’hi ha sobre la gespa.

Una de les primeres coses que va expressar Víctor Font en proposar-se com a futur president del Barça va ser: “Durant la dècada vinent, el Barça haurà d’afrontar el relleu de la millor generació de futbolistes de la història del club i encarar el repte que suposa la competència econòmica amb clubs propietat de magnats i estats.” Aquest és un dels reptes més complicats a què haurà de fer front el club en la seva història. És cert que per a la renovació de la plantilla hi ha factors que ajudaran: l’edat, el físic i la professionalitat dels jugadors faran que tot sigui una mica més fàcil. Puyol, Xavi, Iniesta... jugadors prou intel·ligents que van saber fer un pas al costat quan els va arribar l’hora. Tot i que més d’un encara els enyorem. El futur de Messi i Piqué no em preocupa. Messi és el millor jugador del món i Piqué és un dels millors en la seva posició. M’amoïna més la falta d’oportunitats per a la gent del planter, tot i la irrupció no esperada d’Ansu Fati. La Masia ha estat, i ha de tornar a ser, el pal de paller del FC Barcelona.

Juntament amb la renovació del millor grup de jugadors de la història del club, la verdadera dificultat per al proper president del Barça serà blindar la independència del club, intentar competir econòmicament contra alguns clubs que semblen majestuoses corporacions econòmiques i acompanyar el nostre país en el seu anhel de llibertat. Sigui qui sigui, tindrà molta feina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)