El 3-1 fa mal avui, i tant de bo no en faci a final de temporada. Però és al Ciutat de València o al Nuevo Los Cármenes on es perden les lligues. El Barça ha tornat a recuperar la seva pitjor versió. Allargar un partit, fer que no hi passi res, pot ser una estratègia, però no en la primera hora de partit amb 0-1 i un rival que viu a gust en l’anada i la tornada. Però el Barça d’ahir no va ser especulatiu, sinó desganat. Mínim esforç. I la indolència és irresponsabilitat. Al Camp Nou totes li ponen, però a fora hi ha més exemples de partits impropis que no pas estimulants. Com el d’ahir. Desgovern absolut i tres gols concedits en set minuts contra un rival que havia tingut un dia menys de descans i un partit molt més exigent (1-2 a Anoeta) que la plàcida golejada blaugrana al Valladolid (5-1).

Són 12 jornades, encara no superat el primer terç del campionat. San Mamés, el Sadar o Granada s’entenien en un context determinat, el de les lesions, el d’haver de fer pretemporada durant el primer mes de competició. Per això s’havien de disculpar, si es progressava, com va passar. Ara, no. L’equip ja roda i si dimarts Messi va enllustrar-lo, quatre dies després la decepció és enorme perquè el partit del Barça és injustificable. És ara quan les paraules de Ter Stegen després del patit triomf al camp de l’Slavia poden prendre tot el sentit: “Hem de parlar d’algunes coses.” Doncs si ho han fet, o no es comparteix el criteri del porter o no han arribat a cap conclusió positiva.