De Jong i Griezmann, els dos jugadors més determinants que ha incorporat aquesta temporada el Barça, han superat el primer trimestre vestits de blaugrana amb prestacions i sensacions diferents. Des del primer dia, el migcampista holandès va fer la sensació d’haver-se criat a la Masia, i amb això està dit gairebé tot. Que amb 22 anys ja sigui un element de desequilibri per les decisions que pren al camp és tan rellevant com que lideri la reviscolada d’Holanda i l’hagi classificat per a l’Eurocopa després d’una etapa obscura. Per pura lògica, en tres mesos no ha tingut temps d’apropar-se al seu sostre de joc, de manera que encara li hem de veure més potencial. Fitxant-lo, el Barça sabia que no es podia equivocar, però difícilment podia imaginar un rendiment tan immediat.

En canvi, amb Griezmann es fitxava talent contrastadíssim, generositat en l’esforç i, sobre el paper i amb tots els matisos del seu encaix amb Messi i Suárez, una aportació ràpida. No ha estat així, si més no amb la continuïtat desitjada. Messi i Suárez són tan bons i tan determinants que no és fàcil completar aquest triangle associatiu amb naturalitat. I menys si, per culpa de les lesions i les seleccions, falten partits i entrenaments. Per postres ha arribat un intrús de 16 anys, Ansu Fati, reclamant i mereixent minuts.

Griezmann ha manifestat que a l’Atlético ja li va costar adaptar-se i que no ho va aconseguir fins al desembre. Hi serem d’aquí a deu dies.