L’Espanyol continua cuer. Si es deixa arrossegar per aquesta constatació o per lectures diverses dels partits sense guanyar a casa, de la distància que el separa dels llocs de permanència, dels 16 punts que com a màxim pot sumar en la primera volta (i això, guanyant el Barça), malament rai. Si l’equip aprèn a metabolitzar el que va ser fer ahir i sap interpretar que ha de viure el curt termini i que, ara, aquest és Leganés, tindrà possibilitats de consolidar la millora sensible apuntada contra el Betis.

És una evidència que el desesperant partit contra l’Osasuna ha quedat enrere, com també que el Betis és un rival amb més talent i més arguments que els navarresos. Malgrat aquesta realitat incontestable, i tot i el gol prematur de Borja Iglesias, la capacitat de sobreposar-se de l’Espanyol, la responsabilitat i la vocació competitiva que va mostrar estan en la línia dels millors moments de la temporada.

És aquest corrent de positivitat l’element diferencial que ha aconseguit posar sobre la gespa l’equip. Ajudat pels seus aficionats des del minut 1 fins al 90. En aquest sentit, és inqüestionable la influència beneficiosa de la trobada dels jugadors amb els grups d’animació dies enrere. L’Espanyol té plantilla per lluitar per la permanència, i té previst millorar-la al gener. Mentre no arriben els reforços, i també després, la clau de la salvació és no perdre els estreps en cap moment. Mentre es cavalca, s’avança.