Opinió

No necessitem cap rei

Ho ha tornat a fer. L’autoproclamat rei Arturo ha marcat un altre gol. Aquesta temporada, en el campionat de lliga, ha rematat 6 vegades entre els tres pals i ha marcat 6 gols. Arturo Vidal és un futbolista especial. Pot ser un jugador eficaç, resolutiu i alhora el més anàrquic i el que pitjor entén el joc del Barça, no el de Valverde. Són dues coses diferents. Un dia algú va creure que el Barça necessitava un jugador d’aquest perfil i se’l va fitxar. Primer va ser Paulinho i gairebé també el van entronitzar. Ara amb Arturo Vidal passa el mateix, només l’analitzem i el lloem quan fa gols, perquè la veritat és que ni ell ni Paulinho han aportat res de significatiu al joc del Barça. Els gols? Segons el meu parer, qualsevol jugador de la primera plantilla amb un mínim de fonaments ofensius també hauria marcat aquests gols. Però això no és constatable.

Una estona abans de jugar-se el derbi de Cornellà se’n va jugar un altre de filials a l’estadi Johan Cruyff. Allà, un jove de Matadepera va tornar a destacar al mig del camp del Barça B. Control del partit, desbordant en els duels individuals i tot això sense perdre pilotes. Això sí, amb poca incidència ofensiva. Riqui Puig i Arturo Vidal són dos futbolistes antagònics. Un, en Riqui, ens ofereix il·lusió, futur, aposta pel planter i continuïtat d’una idea futbolística que ens ha donat el període de més èxits de la història del Barça. L’altre, l’Arturo, ens dona rendiment immediat, experiència i rauxa. De futbol poc, de gols alguns i una elevada despesa econòmica que es podria invertir en donar l’oportunitat a tres o quatre jugadors del planter. Cap retret al contenciós contractual que té amb el club. Tots els treballadors tenen dret a defensar els seus interessos, fins i tot els privilegiats futbolistes del primer equip del Barça.

No seré jo qui consideri Arturo Vidal un mal jugador, entre altres coses perquè no ho és. Per mi, simplement no és un jugador per al Barça. Com molts altres jugadors que triomfen arreu. Al Barça no hi pot jugar tothom. Quan fem classificacions dels millors jugadors de la història o els millors 11 de la dècada o del segle, no hi trobem jugadors emblemàtics i destacats com Migueli, Neeskens o Deco. I parlo només dels que jo més he gaudit. Aquests jugadors van marcar una època a can Barça, però els seus perfils no són els que s’identifiquen amb el joc blaugrana. Quan penso en el Barça penso en Messi, Xavi i Iniesta. Tres paios que exemplifiquen l’aposta pel planter i la universalitat de La Masia. No es necessita gaire cosa més que talent, confiança, bons formadors, paciència i una mica de sort.

Hi ha pocs somnis humits que es puguin explicar a les pàgines de L’Esportiu, però jo somio en poder tornar a veure un equip titular amb majoria de jugadors del planter. Si aquesta temporada l’equip de Valverde disputés la final de la Champions, possiblement hi hauria cinc jugadors de casa (Sergi Roberto, Piqué, Alba, Busquets i Messi). El més jove és Sergi Roberto, amb 27 anys. A les finals de la Champions del 2009 i 2011 Guardiola va alinear set jugadors del planter a l’equip titular. Luis Enrique, a la del 2015, cinc. Els propers mandataris del club haurien de prioritzar el planter i deixar d’escriure cartes als Reis. Els Reis venen i se’n van. Els Reis són una broma. Ofereixen una il·lusió efímera que es compra amb diners. No crec en els Reis. No ho dubteu, els millors regals sempre els porta Messi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)