Quan es va suspendre el Rayo-Albacete pels càntics acusant de nazi l’ucraïnès Roman Zozulia, es va situar el límit de la tolerància més avall que fins aquell 15 de desembre. De manera immediata es va estendre un interrogant: tots els àrbitres i tots els estaments disciplinaris aplicarien el mateix criteri en tots els casos, fos qui fos la víctima? Al cap de tres setmanes ja hem vist que no.

Dissabte al RCDE Stadium els insults, expressions masclistes, sexistes i homòfobes amb què una colla de totalitaris volien ofendre Gerard Piqué no van tenir cap reflex en l’acta de Del Cerro Grande, tot i que el central blaugrana li ho va fer notar. Els proferien una minoria de frustrats que continua anant al futbol a alliberar les vísceres, però se sentien prou. I el partit no es va aturar.

El mateix dissabte, a l’estadi Johan Cruyff, amb motiu del derbi de filials, al Barça se li van colar els indesitjables que no poden accedir al Camp Nou des que Laporta els va barrar l’entrada. Les seves proclames són fastigoses, feixistes. També són una minoria de frustrats que no tenen altre objectiu que vomitar odi i que, en conseqüència, no mereixen altra resposta que l’expulsió perpètua dels recintes esportius. L’àrbitre Campos Salinas tampoc va reflectir càntics i amenaces a l’acta, però l’Espanyol i el Barça s’han activat per garantir un càstig apropiat. En canvi, en el partit dels primers equips tot queda en mans d’alguna actuació d’ofici, cosa que sempre implica un risc.