Opinió

Paraules buides

En general, al barcelonisme se li omple la boca quan parla de la Masia i el planter, però, a l’hora de la veritat, només quan un jove aconsegueix una plaça en l’onze titular del primer equip rep un mínim d’atenció. Podríem considerar que Sergi Roberto és el darrer jugador que va fer servir l’antiga passarel·la que anava del Miniestadi fins al Camp Nou. Divendres, el de Reus farà 28 anys.

El tancament del mercat d’hivern ha demostrat que la forta inversió econòmica i humana que fa el Barça amb els joves futbolistes del planter no dona els resultats esperats i desitjats. El cas d’Ansu Fati distorsiona la realitat actual, més enllà de la seva qualitat o de qui pugui assessorar la seva família. Atesa la baixa per lesió de Luis Suárez, tot feia preveure que Abel Ruiz, etern 9 del planter, tindria alguna oportunitat per demostrar si l’aposta dels tècnics del futbol formatiu podria ajudar a fer més portable la baixa de l’uruguaià. Com a mínim, es mereixia poder fracassar en l’intent. No podrà demostrar si pot jugar al Camp Nou perquè ha marxat del club després de passar set temporades defensant la samarreta del Barça. Un altre 9 amb força futur, Alejandro Marqués, també ha marxat. En aquest cas, a la Juventus, on es trobarà amb Pablo Moreno, un altre 9 que va deixar el club blaugrana, fa un any i mig. Curiosament, Abel Ruiz i Alejandro Marqués van entrenar a les ordres de Quique Setién la setmana prèvia del partit contra el Granada. Els joves no devien convèncer l’entrenador càntabre, perquè el Barça ha preferit deixar-los marxar juntament amb Carles Pérez abans que donar-los la possibilitat de donar un cop de mà a una plantilla justa d’efectius atacants. Setién ho aposta tot a la tornada de Dembélé. Que Messi ens agafi confessats!

Un dels dèficits més grans del futbol actual és la manca de 9 determinants. El Barça, amb l’absència de Suárez, no en té cap de pur en el primer equip, tot i que Griezmann, Messi i Ansu ho poder fer molt bé a la seva manera. Actualment, en el planter del Barça els màxims golejadors són extrems reconvertits en puntes. De 9 purs gairebé no n’hi ha, i del nivell del Barça, encara menys. Haaland (Dormund), Kane (Tottenham), Werner (Leipzig), Rashford (ManU) i Lautaro (Inter) són exemples de 9 que podrien jugar en el Barça. Són fitxatges que podria fer qualsevol afeccionat al futbol sense tenir el títol de director esportiu. Descartats Abel Ruiz i Marqués, em sembla una broma que l’única opció per ocupar la posició de Suárez sigui el davanter de l’Albacete Rei Manaj. Una broma que no fa gràcia.

Per acabar, m’agradaria explicar-vos un fet inusual que espero que no es torni a repetir. El passat dijous, es va jugar un partit ajornat del campionat de primera divisió juvenil femení entre el Barça i la Damm. Es jugaven el lideratge del campionat. La federació catalana va fixar l’horari a les vuit del vespre per iniciar el partit. El Barça va demanar començar a les nou del vespre perquè no podia modificar els horaris dels entrenaments. Hi ha noies que van arribar a casa a la una de la matinada. L’endemà, totes les jugadores, d’ambdós equips, havien d’anar a escola. Es dona més suport al futbol femení evitant aquests horaris i acompanyant l’equip a les onze de la nit a la ciutat esportiva Joan Gamper que des de la llotja del Camp Nou en un partit de copa contra el Leganés. Algú dijous es va tapar tots dos ulls i es va perdre tot l’espectacle.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)