Núria Picas, l’experimentada corredora de muntanya que ara mateix és diputada d’ERC al Parlament, explica en una entrevista que publicarem demà que té la sensació que la Covid-19 serà una pandèmia que l’espècie humana superarà com ho ha fet amb les anteriors però que, alhora, és un missatge d’avís que ens dona el planeta. Creixen les veus amb capacitat de crear un cert estat d’opinió que advoquen per aprofitar l’extensió planetària del coronavirus per replantejar la manera de viure, els ritmes dels processos de l’activitat humana i el grau d’estrès al qual estem sometent la Terra. Que la crisi sanitària és un avís a la humanitat. De fet, mentre aquest corrent de pensament creix sense parar, els que pugnen per mantenir els plantejaments imperants fins al 2019 són cada cop menys i coincideixen amb una sèrie d’activitats extremadament lucratives però socialment no imprescindibles.

Sense vacuna ni tractament, la patacada econòmica global serà formidable, i ens indica que l’estratègia de viure a crèdit de manera permanent és perillosa i que l’argument que el creixement obligatori i constant del PIB i dels beneficis de les grans empreses és l’única via cap a l’èxit no tan sols és èticament discutible i ecològicament destructiu, també és fals. Un simple virus s’ha encarregat de demostrar-ho i de fer-nos recordar que tots, primer món i zones deprimides, som molt vulnerables.

El model comunista del segle XX va caure per raons de corrupció i falta d’estímuls, ben conegudes. Gairebé hegemònic, el liberalisme ha guanyat la batalla al model d’estat social i les grans corporacions i economies del planeta són el somni de molts. No és aquest model el responsable del coronavirus, però sí del saqueig i de la tensió a la qual sotmetem la Terra. I, per tant, és qui ha de reparar les ferides abans que sigui massa tard. S’ha de poder reclamar sense vergonya que les grans fortunes i les nòmines astronòmiques s’han de retallar primer que cap prestació social. Encara que siguin els nostres ídols.