Amb pocs dies de diferència l’Eurolliga i l’ACB han pres decisions sobre dues de les grans competicions del bàsquet europeu. L’Eurolliga ha estat cancel·lada i l’ACB tindrà un campió i una classificació final després d’una final a 12 exprés que es disputarà amb tots els equips concentrats en una seu única.

Que la competició de bàsquet que genera més drets –i que, per tant, té més diners en joc– no pugui finalitzar quan, per exemple, en futbol la Champions es programa amb tota naturalitat per l’agost pot semblar un contrasentit, però no ho és. Als vuitens de final futbolístics només hi han accedit equips d’Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia i de LaLiga. Per tant, risc controlat (malgrat l’inefable Boris Johnson, mal aprenent de Trump) i sistemes de salut homologables i mínimament transparents. Endavant amb la Champions a l’estiu.

A l’Eurolliga, en canvi, quedaven sis jornades de fase regular, els quarts de final i la final a quatre amb 18 equips, entre els quals tres russos i dos turcs, la majoria dels quals haurien passat a quarts. I l’ombra de Rússia i Turquia, dos règims amb una opacitat evident que comuniquen unes dades d’afectació de la Covid-19 que generen dubtes raonables sobre la seva autenticitat, ha planat amb força sobre la competició.

Cada dia constatem noves conseqüències de l’epidèmia. En aquest cas, hem de lamentar que la globalització i l’expansió territorial dels negocis també poden tenir una cara B. L’Eurolliga és esport d’elit i no seria gaire complicat garantir el control i la salut dels equips i els seus entorns... si cap residís en zones controlades per governs gens transparents i menys fiscalitzats. I Rússia, Turquia o la Xina –diguin el que diguin les seves xifres oficials– faciliten unes dades epidemiològiques que no són de fiar perquè no quadren amb el comportament estàndard del coronavirus. Probablement l’NBA també en prendrà nota i es pensarà més bé aquell somni de competició mundial amb el gegant xinès com a principal mercat d’alt creixement potencial.